diumenge, 3 de juny del 2012

Comentaris sobre "Què mengem?" (TV3)

La setmana passada, van emetre el documental "Què mengem?" a TV3, enllaç del qual vaig compartir al Facebook.

La Laia va aportar un comentari sobre aspectes que no s'havien comentat al documental:


<<Interessant...tot en la justa mesura...tema carn/llet ho trobo d'una ignorància total de les normatives, com es donen els ab [antibiòtics] en els animals, futur proper on els ab estaran prohibits, però aleshores haurem de poder d'apendre a pendre conciència de menjar lleguminoses i no tant carn, tema clau jo crec...moltes coses a mirar ..però ningú parla de pq entra carn hormonada d'argentina/ USA, pq entra carn que no compleix la normativa de benestar animal que enfonsarà i tancarà un 30% de les granges de "proximitat" ...de l'especulació dels cereals...>>

Jo anava a respondre al mateix Facebook, però em vaig enrotllar tant, que ho he penjat aquí (al meu bloc d'assaig/opinió). Sense ànim d'ofendre ni de portar la contrària, sinó només el meu punt de vista:

Jo fa molts anys que penso, i dic, que hi hauria d'haver una convergència entre la producció agrària i ramadera convencional, i l'alternativa ecològica (potser és una utopia, i..." (...) para qué sirve la utpía? Para eso sirve, para caminar". Eduardo Galeano). Però els interessos econòmics, que són els que mouen el món, no ho permeten. Per tant, la realitat és que hi ha dos mons paral·lels, i sembla ser que has d'estar en un costat o en l'altre si no vols desencadenar una esquizofrènia. Doncs ho sento, jo no em puc decantar. No sóc consumidora habitual de productes ecològics perquè, ara més que mai, no m'ho puc permetre, igual que la majoria de gent normal, i per altra banda, hi ha qui diu que potser són discutibles des del punt de vista sanitari (bé, jo ho deixo obert...). I, seria viable  que tota la producció fos ecològica? Bé, jo tinc molts dubtes en aquest, i molts altres aspectes. Revisant alguns comentaris que els espectadors de l'esmentat documental van deixar escrits a TV3 a la Carta, n'he recollit un que resumeix força bé la posició de molts consumidors de productes ecològics: "De vegades, construint alternatives no cerquem canviar el món però trobem camins per sentir-nos millor". Bé, haig de dir que jo continuo sense consumir productes ecològics habitualment. 

Tornant a la producció convencional, també sabem que, una cosa són les normatives, i l'altra el seu estricte compliment, i que realment sigui efectiu (per exemple els períodes de supressió dels medicaments abans del sacrifici, especialment els antibiòtics). El nivell d'antibiòtics a la llet, un cop s'ha complert el període de supressió, és/ha de ser 0, segons la normativa, o hi ha un màxim permès? El que està clar és que,  si la llet conté antibiòtics, no pot ser destinada a l'elaboració de iogurts o formatges però, s'acaba consumint en estat líquid? Ídem per la carn. Jo entenc que la població dubti i desconfiï, però és que tampoc hi ha gaire traspàs d'informació entre els avenços/canvis que es van produint per tal que la producció d'aliments per al consum humà sigui cada vegada més segura per la salut humana, sostenible, que respecti uns mínims de benestar dels animals...etc. Sembla ser -com m'han informat recentment- que l'ús d'antibiòtics en pinsos de manera preventiva (com a ús profilàctic) ja està prohibida des del 2006, si bé encara s'administra en primeres edats i també com a ús terapèutic (per tant, el documental queda una mica desfasat pel que fa a aquest punt). M'imagino que si, properament hi ha d'haver nous reglaments que prohibeixin l'ús d'antibiòtics, deu ser perquè: o el nivell acceptable fins ara no és 0, i/o no es compleix la normativa. Ho desconec, perquè no sóc especialista del sector.

El que sí és cert és que la constant ingesta d'antibiòtics a través dels aliments (igual que l'automedicació!) és un problema molt greu, perquè cada vegada hi ha més resistència als antibiòtics per part de molts bacteris que ens infecten. I cada vegada més, està creixent la incidència de patologies que requereixen tractament antibiòtic i que fins fa pocs anys estaven eradicades aquí, o pràcticament (tuberculosi, sífilis...), a part que la resistència als antibiòtics fa que sigui cada com més difícil la curació de patologies bacterianes habituals (sempre i quan el metge prescrigui la necessitat de prendre antibiòtics, està clar -que potser també s'havien receptat en excés, fins ara-).

Totalment d'acord en que ingerim massa proteïna de carn (i d'aquí, la major incidència de patologies com el càncer de colon...segons sembla ser, sobretot si la carn és poc feta, cosa que no passa en societats on la font principal de proteïna és el peix). Jo no tinc intenció de fer-me vegetariana, ni molt menys -els humans som omnívors per definició-, però sí que aconsello (com a docent -fins ara- de la secundària obligatòria i post obligatòria) menjar menys carn, i no tant peix com diuen. L'home del Paleolític només menjava carn quan caçava, i això -de ben segur- que no era cada dia. El peix salvatge no és un recurs il·limitat (al ritme que l'explotem) i, en el cas de les tonyines, emperadors,... que són depredadors, és a dir, estan al capdamunt de la cadena tròfica, acumulen contaminants, com metalls pesats: mercuri (Hg), per exemple. El d'aqüicultura resulta -diuen- que amb l'alimentació que rep no té el perfil d'àcids grassos -w3, w6...- que s'esperaria, per tant, ja no té tant les propietats que se li atribueixen al peix (tot i que això m'imagino que es deu poder modificar amb l'alimentació d'aquests...). Per tant, menys carn, menys peix i complementar amb proteïna vegetal (com diu la Laia): procedent de les llenties, mongetes, soja. La major part de la soja és transgènica, i no sempre ho indica a l'etiqueta -com hauria de ser-, però jo, el principal problema que hi trobo és de caire ètico-econòmic, pel monopoli/oligopoli de les patents, que implica una mena d'"esclavitud" dels agricultors que utilitzen aquestes llavors, i també sembla ser que, en empobrir-se el sòl per fer aquests grans monocultius, s'ha d'abonar, també amb productes que els venen aquestes empreses, tot això seguit del tant discutit efecte mediambiental, i el tan temut efecte per la salut dels consumidors, que no és tal, crec. També són font de proteïna els pèsols, cigrons...,vaja, les lleguminoses. En aquest sentit, el consum de germinats (soja, aufals...) s'ha estès pel seu elevat contingut proteic, com a substitut de la carn i el peix. Alerta perquè no és fàcil nodrir-se correctament a partir d'una dieta només vegetariana (si algú ho pretén). Cal saber complementar molt bé els aliments per tal de no patir carències d'aminoàcids (les unitats bàsiques de les proteïnes). Evidentment, la dieta ha de ser molt variada, i que contingui tots els tipus de nutrients a partir de diversos aliments, al més variats possibles. Com que és impossible saber realment què mengem quan mengem, el millor és menjar poc de molts aliments diferents, i preferentment frescos (ben rentats), manipulats de manera higiènica i segura, i poc transformats, evitant l'abús d'aliments conservats que portin additius. Els additius, malgrat la desinformació que circula -no són tòxics per se -que la toxicitat depèn de la dosi!- però és clar, si gran part de la nostra dieta és a base d'aliments transformats i que contenen additius, es van sumant. Però tot això ja és objecte d'un altre tema.

El veritable problema de la producció de carn és que és, per una banda, molt més costosa que la producció vegetal i, per l'altra, que estem utilitzant aliments que podrien anar directament destinats a l'alimentació humana per a engreixar els animals que després ens menjarem (això ha passat especialment després del boom de les vaques boges -correctament anomenada BSE o Encefalopatia espongiforme bovina-, amb la prohibició de la utilització de pinsos fets amb farines animals). I, mentrestant, al món hi ha milions de persones passant fam i moltes d'elles morint cada dia. També es produeix amb vegetals el controvertit Biodiesel (...). Potser podríem acostumar-nos a menjar altres fonts de proteïna animal, com fan en alguns indrets, com insectes...etc (però aleshores potser sí que em faria vegetariana...).

Bé..., també parla de la contaminació ambiental, el reportatge, que afecta a les aigües i als sòls, i d'aquí va passant al llarg de les cadenes tròfiques (...). Contaminació, aquesta, provocada per les activitats humanes, sobretot a partir de la revolució industrial.

Si la població ho coneix, es pot fer pressió perquè justament canviïn les normatives, i d'aquesta manera, els humans anem sent respectuosos amb el medi ambient, -tant des del punt de vista individual, com col·lectiu- i així serem, amb les nostres activitats, no només més respectuosos amb nosaltres mateixos, sinó més ben dit, amb les generacions que vindran per tal que puguin continuar gaudint d'un món habitable sense esgotar-ne els recursos. Daixò se'n diu sostenibilitat (simplificant molt i molt, i molt).

Està clar que, hi ha una gran quantitat de malalties derivades tant de l'abús d'alguns nutrients...
  • càncer de colon per consumir excés de proteïna animal -sobretot carn poc cuita-
  • sobrepès, obesitat, hipercolesterolèmia...per ingestió de massa greixos - sobretot saturats-
  • diabetis per menjar massa sucres -sobretot refinats-
  • (...  )
...com d'allò que ingerim amb els aliments:
  • contaminants ambientals que hi van a parar -siguin químics, físics o microbiològics-
  • contaminants que resten del procés d'obtenció d'aquests aliments (fitosanitaris, antibiòtics...).
Tot i que els productes fitosanitaris que s'utilitzen, en principi, són menys tòxics que temps enrere, i que les dosis emprades són més ajustades, cal tenir en compte pelar la fruita o verdura, o rentar-la molt bé (o desinfectar, sobretot en establiments col·lectius, on el consum no és immediat), per eliminar tant restes de contaminació derivades del procés productiu, com contaminants ambientals (siguin químics, físics o microbiològics).
...i altres contaminants que inhalem amb l'aire que respirem. L'oxigen és un nutrient, però ens arriba acompanyat d'altres gasos i partícules (una vegada més, gràcies a la nostra activitat):
  • gasos (com el diòxid de carboni, monòxid de carboni, òxids de nitrogen, òxids de sofre...)
  • partícules, etc. 
...derivats del transport, la indústria, la calefacció...

Cal educar la població en tots aquests aspectes: per una banda, saber-se alimentar correctament des del punt de vista dietètic; i, per l'altra, fer-los conscients que la qualitat dels aliments (en tots els seus aspectes: nutritius, i de salubritat) és fonamental per a la nostra salut. I de si, és ètic i/o perjudicial o no la producció d'un determinat producte (transgènics,...), si els sistemes de producció respecten les normatives pel que fa al benestar animal durant la producció, el transport o el sacrifici i, pensant més globalment, de si estem garantint la sostenibilitat del planeta. 

A mi, no només em sembla molt bé apostar per una producció, agrícola i ramadera de proximitat, sinó que penso que hauria de ser així. El mateix es pot dir de qualsevol tipus de producció, penso. Però l'anomenada globalització - moguda pels grans interessos econòmics- ens ha anat portant cap aquí. Bé hi va haver la crisi del tèxtil fa uns quants anys (bastants, ja), en què van haver de tancar la majoria d'empreses d'aquí, perquè no van poder competir amb la producció a baix cost, primer provinent de Galícia, i després de la Xina o altres llocs del món, i aleshores encara ningú anomenava la tan maleïda paraula. (les accions d'Inditex deuen ser de les poques que van pujant...) Però vaja, ja sé que no es pot comparar una producció amb l'altra perquè, en el cas dels aliments frescos, hi ha un altre component: el fet que la fruita, per exemple, s'hagi de collir verda i conservar i madurar en cambres, que aleshores no val res oragnolèpticament, afegit a l'encariment del transport, que a més ha de ser frigorífic (amb el risc de trencar la cadena del fred...).

Si la gent no té informació, és perquè no s'informa i/o perquè no se la informa? Molts ciutadans ja volen saber coses però, per una banda, hi ha molta gent que no mira documentals ni llegeix els diaris,  i per l'altra, la informació que arriba per aquests mitjans al gran públic és parcial o esbiaixada, perquè passa pel sedàs dels interessos polítics i econòmics que hi ha al darrera, d'acord. La contrapartida és que la informació que circula sovint per altres mitjans de sospitosa reputació, sovint és falsa, o  no prou contrastada. Però penso, justament, que reportatges com aquest, el que persegueixen no és que la gent deixi de menjar segons quins aliments i consumeixi només productes ecològics (la immensa majoria no ho podran fer, i també és discutible el seu consum per raons sanitàries), sinó que la gent es sensibilitzi sobre aquests temes. O potser no? Potser el que volen és que acabin plegant tots els que produeixen aquí de manera convencional, i aquí només quedin els quatre ramaders i agricultors que facin una anecdòtica producció ecològica, i la resta vingui tot de fora? A mi em sobrepassa, la veritat. Però potser sí que va per aquí, la cosa (...). De fet, hi ha qui ho veu clar, que va per aquí. Però com ho hem de fer per aturar/lluitar contra aquest poder econòmic?No..., si d'indignats ja ho estem...

En qualsevol cas, si acabem consumint a la llarga productes que ens vindran tots de fora (i aquí no sé a què coi ens dedicarem, però espero que no sigui als casinos i la prostitució), caldria, per una banda, exigir que es compleixin les indicacions de les directives europees sobre benestar animal, compliment de les normatives europees sobre l'ús d'antibiòtics, hormones...Si una carn que ve de lluny és més barata que produïda aquí, bé haurem de sospitar de com s'ha produït, tant pel que acabo de dir, com per si els productors reben una compensació econòmica digne...(d'aquí ve tot el moviment del Comerç Just, originat amb productes com el cacau i el cafè, i que s'ha anat estenent a altres productes, i que cada cop es poden trobar en més canals de distribució).

Però, és clar, com podem explicar tot això a la població i demanar-los que consumeixin productes locals (no cal que siguin ecològics), si hi ha molta gent que no té feina, té fills per mantenir, i ha de pagar hipoteques, i el que ve de fora és molt més barat? Sí, ja ho sé que algú em dirà "és qüestió de prioritats". Resposta fàcil. Però és que hi ha moltíssima gent que la seva prioritat és sobreviure.

Penso que qualsevol persona que conegui bé el sector ramader, i s'hagi indignat en veure aquest documental per la desinformació i sensacionalisme en alguns aspectes (els antibiòtics a la carn o llet, per exemple), hauria d'haver escrit una carta als diaris, no només queixant-se (que això és molt fàcil), sinó explicant, de manera clara i de bona font, que algunes coses que surten al documental no són tal com s'expliquen, i fins i tot, estan obsoletes. La immensa majoria de la població no té criteri per discernir si la informació que li arriba és certa o no (o si és actual, com és el cas). Ni jo mateixa, sent veterinària, com que no treballo en aquest sector, i els estudis -de veterinària- em queden lluny, no n'era conscient (només del punt sensacionalista que solen tenir aquests documentals). En aquest sentit, penso, que aquí es veu la desconnexió que hi ha entre els experts de les universitats, per exemple, i la societat en general. Potser algun professional del sector o professor de la Facultat de Veterinària que conegués bé el sector, hauria d'haver fet el gest d'escriure als mitjans de comunicació per aclarir un tema així.

I, per acabar, posats a mencionar aspectes que no s'anomenen al documental, jo afegiria que al món hi ha una sobre-població tant immensa, que ningú hi posa fre (bé, només a la Xina, i -problema afegit- justament això ha permès desenvolupar una enorme xarxa de comerç infantil). Però crec que les persones, sense que ens hagin de prohibir res, també hem de ser conscients que la població humana no pot continuar creixent al ritme actual (...). Amb la crisi econòmica ja es notarà una mica de davallada (entre la baixada de la natalitat, l'augment de suïcidis -per què no dir-ho-, i les morts per desatenció mèdica -no, no és ironia-). Des del punt de vista dels geògrafs, les catàstrofes naturals i les grans epidèmies (la més recent: la SIDA) ajuden a controlar la població mundial. Sona molt i molt malament, dit així, però si no prenem consciència, els humans, i hi posem seny (com diem els catalans), no és que no hi cabrem al món, sinó que no ens podrem alimentar. Sí, ja ho sé, nosaltres no ho veurem, ni els "nostres" fills, ni els "nostres" néts...però hem de viure, conviure i treballar en el present per construir un món millor -en tots els aspectes- i habitable (no només per als humans, sinó per totes les espècies -les que queden-). Però tot això, ja serà motiu d'una altra entrada al bloc.

dissabte, 19 de febrer del 2011

Algú ho ha entredit

Nosaltres no creiem en el futur (sembla ser).

dimarts, 23 de novembre del 2010

Què n'hem de fer, d'aquest jovent?


"Molt Honorable President Montilla,

     M'he assabentat que ha destinat 20.000.000 d'€ perquè 5000 joves que ni estudien ni treballen puguin rebre una ajuda i un contracte de treball. Jo, que sóc conscient que des del govern només s'impulsen mesures destinades a la millora de la societat, i que fins i tot s'han vist obligats a emetre deute públic per sufragar aquesta despesa, no puc evitar sentir-me un ésser menyspreable per aquesta societat i gens mereixedor de cap ajuda. És per això que m'agradaria demanar-li disculpes.

     Sé que durant la meva curta vida he comès molts errors. Lamento no haver abandonat la meva etapa d'educació obligatoria, lamento no haver pertorbat el funcionament de les classes ni haver desautoritzat o maltractat un professor; per no parlar de l'execrable formació en idiomes en horari extraescolar. Li demano perdó per haver-me esforçat a treure bones qualificacions, per voler ser emprenedor i sobretot per haver decidit estudiar a la universitat.

     
Però aquests, president, no són els meus únics pecats. Des dels 16 anys que he anat treballant durant les meves vacances i caps de setmana. Fent des de recepcionista, a auxiliar administratiu fins a entrenador esportiu. Ho sé, és imperdonable.

     
També vull aprofitar l'avinentesa per demanar-li disculpes de part dels meus pares. Em fa fins i tot certa vergonya confessar-ho; pero ells dos s'aixequen a les 7 del matí per anar a treballar i ...sí, tenen una hipoteca. Gràcies a Déu, per pal·liar aquest comportament indigne, sé que mai tindré dret a una beca universitària; aixo m'alleuja la consciència.

     Té tot el meu suport per acabar d'eradicar valors com l'esforç, el sacrifici i l'excel·lència. Al cap i a la fi, vostè i la seva trajectoria formativa, són un exemple a seguir per mi i per tots els joves que ara subvencionarà. Fixi's amb la quantitat de joves amb dobles llicenciatures que engruixen aquest 40% d'atur juvenil: quins ignorants!!

     
Jo ja sé que sóc un cas perdut, però mantingui l'esperança perquè a la nova generació que puja no l'haurà d'ajudar tant; s'estalviarà tot el que es deixin de gastar en els baratíssims llibres de text.

     Cordialment,


       XXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXX

       P.D. Prego que disculpi el fet d'haver après a escriure sense faltes d'ortografia".
CARTA DE DISCULPA AL PRESIDENT MONTILLA*
*Aquesta carta no l'he escrita jo, però he considerat oportú publicar-la al bloc.

I això és el que es percep sovint a les aules

Està clar que el sistema de pensions farà figa, sobretot si confiem en que aquesta generació que puja ens la pagui. I no ens podem permetre sustentar nosaltres tota aquesta generació ni-ni que no fot l'ou. L'arrel del problema no sé exactament on s'ha d'anar a buscar, però el que sí que sé és que cal buscar una solució. I aquesta no passa només per facilitar-los encara més les coses (quan molts ja han tingut tot el que han volgut i més!). I llavors, quan les noietes es queden prenyades (no serà per falta de mètodes anticonceptius i de facilitats per abortar) els donem més ajudes pels fills. I au, vinga! Ajuda va, ajuda ve. I d'aquesta manera no s'espavila ni Déu (com diria en Puigcercós), sinó que es potencia aquest apalancament perpetu i es crea així un modus vivendi a base d'ajudes que paguem entre tots. No, no estic en contra de les ajudes. Però cal anar amb compte amb qui es donen i com es donen. I no és aquesta la primera solució, ni molt menys la única. Cal pensar tots plegats en què hem fet (o, més aviat, què hem fet malament) perquè la cosa degeneri de tal manera. I posar una solució al problema, no un (costós) pedaç.



dijous, 29 de juliol del 2010

Cruel Espanya

La votació d'ahir al Parlament de Catalunya va tenir com a resultat, pels pèls, la prohibició de les corrides de toros a Catalunya. Me n'alegro del resultat, però més me n'alegraria si la prohibició hagués estat unànime.

A mi els toros m'agraden, però pasturant pel camp. Les corrides que es fan encara, a casa nostra i on sigui, les detesto. Mai m'han agradat perquè, tot i que diguin que aquí se'n fan des del segle XVIII, jo no les he sentit mai meves, mai han format part de la meva cultura particular. Però, el que és més, qui és tan cruel de disfrutar amb el patiment d'aquests animals? Jo no ho puc sofrir. És intolerable que hi hagi qui gosi gaudir amb el patiment dels altres, siguin persones o animals. I no dic pas que ens haguem de fer tots vegetarians (amb l'alimentació no m'hi poso), però sí que hauria de formar part de l'ètica de qualsevol persona amb un mínim d'educació i escrúpols, que tot això és innecessari.

Ara, a sobre, els populars volen recórrer, altre cop, al Tribunal Constitucional per tornar-hi! I encara ens diuen que si hem tractat aquest tema com una continuïtat de l'estira-i-arronsa entre Catalunya i Espanya... Jo no ho veig així, ni de bon tros (encara que sí que és veritat que Espanya ha quedat retratada com a cruel a nivell mundial...).  Penso que aquest tema s'hauria de tractar des d'Europa, on ja existeixen unes directives que són d'obligat compliment a tots els països membres i que fan referència al benestar animal, almenys pel que fa al transport i sacrifici... Per què no afecten també els toros d'Espanya? No hi ha collons? Doncs que s'ho facin mirar tots plegats.

És més, a Catalunya, per anar bé, s'hauria d'extrapolar la prohibició a totes les celebracions que incloguin el patiment "innecessari" dels animals, com els correbous de les comarques tarragonines, encara que l'animal no sigui sacrificat, ja que també pateix. Per què coi corren, sinó, els bous?

Publicat un extracte a El Punt Barcelona de diumenge, 1 d'agost de 2010.

dimarts, 22 de juny del 2010

Castellà vs català

Un dia d'aquests parlava amb un company de feina: ell m'explicava la seva vida en castellà; quan jo parlava, ho feia en català, la mateixa llengua amb què em dirigeixo als alumnes, molts dels quals viuen en castellà. 

No dic pas que la vida d'aquesta persona, immigrant d'Extremadura de fa uns 35 anys, no tingui el seu interès, ja que és un cas particular d'entre tants altres immigrants de la resta d'Espanya dels anys 60 i 70 (fet històric que per nosaltres té molta importància, no tant pel bé que ens va fer aquesta mà d'obra en el seu moment, sinó per les ferides que ens ha deixat). 

Anys enrere, jo vaig viure a Portugal durant una breu temporada de set mesos. Vaig anar-hi dins el programa Erasmus d'intercanvi entre universitats, però jo sempre he dit que no vaig fer vida d'Erasmus, perquè senzillament no vaig voler: jo no vaig voler concentrar-me juntament amb altres Erasmus en un pis d'estudiants, sinó que em vaig voler integrar entre els estudiants portuguesos convivint-hi en una residència; jo no vaig voler anar de festa en festa arrossegant la ressaca del dia anterior; i jo sí que vaig voler aprendre la llengua portuguesa, tot i que sabia que per Portugal m'hi podia moure i fer-me entendre perfectament amb el castellà.

Per contra, altres Erasmus de la meva facultat que venien de la resta d'Espanya es van agrupar en un pis com formant el seu gueto i, tot i apuntar-se, com jo, a un curs de portuguès, van acabar l'estada sense parlar-lo. Penso que això diu molt d'aquests espanyols, tant quan van a Portugal, com quan venen a Catalunya. O no us sona, això?

Jo vaig tornar a la meva terra i vaig tornar a parlar el català (que mentre estava a Lisboa només el parlava per telèfon o l'escrivia per internet) i, curiosament, més d'una vegada, quan anava pel carrer i algú se'm dirigia  a mi en castellà per preguntar-me una adreça, per exemple, jo li responia -inconscientment- en portuguès!. En part, això em disgustava perquè m'estava saltant la norma de no passar-me al castellà quan em parlen en aquesta llengua (sempre i quan estigui als Països Catalans i l'altre m'entengui), però per altra banda, m'alegrava d'haver desterrat, ni que fos per una temporada, el castellà de la posició que ocupava com a segona llengua dins el meu cap.

De totes maneres, jo ja havia tornat i, de mica en mica, el portuguès que havia après havia anat quedant en un segon pla i, per imposició, vaig recuperar el castellà. Jo tinc sempre present aquesta estada a Lisboa, i quan -massa sovint- em topo amb persones castellanoparlants que van venir de fora de Catalunya fa tants anys i, ni ells, ni els seus fills, ni els seus néts parlen una gota de català perquè, senzillament, no els dóna la gana, em fa molta ràbia i em sento oprimida i trepitjada, talment com feien per Portugal aquells Erasmus: sense cap mena de miraments i amb total falta de respecte.

dimecres, 2 de juny del 2010

Allò que mengem

Estic contenta perquè, per fi, algú posa ordre en tot aquest reguitzell de productes alimentaris amb etiquetes cridaneres que ens trobem a les prestatgeries dels supermercats. Ja era hora! És un tema que em tenia mosquejada de feia temps. Vaig posar el meu crit al cel anys enrere quan una coneguda marca de llet i productes làctics que no ve al cas però que es diu Pascual, va aconseguir, amb tot el seu potencial econòmic, que un producte anomenat iogurt (que gairebé es podria considerar com a aliment funcional tradicional) pogués mantenir aquest nom després d'haver estat pasteuritzat (és  a dir, després d'haver destruït tota la seva càrrega microbiana, portadora de bona part dels efectes beneficiosos del iogurt). Val a dir que, fins a la intervenció de Pascual, un iogurt, per definició, havia de contenir els bacteris vius que havien provocat la fermentació de la llet, és a dir, el iogurt. 

Darrerament han proliferat tota mena d'aliments amb valor afegit (anomenats així perquè te'ls cobren més cars, però no necessàriament tenen aquest valor) que han contribuït a confondre i desorientar els consumidors. Per una banda, hi ha productes enriquits, com per exemple la llet enriquida en calci. Quin sentit té si la llet ja en porta, de calci (si bé diuen que costa més d'absorbir que el del iogurt)? Podem aportar al nostre organisme més calci provinent d'altres fonts, com el iogurt o el formatge, sense necessitat de beure molts vasos de llet o d'haver de comprar llet enriquida en calci. Per altra banda, hi ha llets que porten fibra (¿?). Coi, quina combinació més rara. Menja verdures, o cereals integrals! També hi ha tots aquells aliments anomenats funcionals perquè, se suposa, tenen alguna funció beneficiosa per al nostre organisme  (reduir el colesterol, augmentar les defenses...). 

Aquí, els fabricants s'han aprofitat del desconeixement de bona part del públic, i això no és ètic. Fa falta més educació en aquest sentit, sense necessitat que, el fet de tenir uns estudis determinats et permeti desxifrar segons quina mena de missatges. 

No dic pas que no sigui veritat tot això. Però potser per un producte que és vàlid se'n venen trenta que no ho són. Per tant, feien falta estudis científics per a demostrar-ho que és el que, a partir d'ara, es demana per llei als fabricants. El que haurem de tenir en compte és que potser això encarirà una mica més aquests productes...ara tindran un cost afegit.

Per acabar, com molt bé deia una professora de la meva facultat feta la llei, feta la trampa perquè, per més que calguin estudis científics, amb l'estadística a la mà un pot demostrar el que vulgui presentant uns resultats enganyosos. Així doncs, no us deixeu enganyar i sempre és millor una dieta rica en productes frescos i, especialment rica en fruites i verdures, cereals i llegums, un bon oli d'oliva com a condiment, pocs greixos saturats, prou proteïna animal/vegetal, poca sal, poc sucre i...alerta amb segons quins productes transformats!