dimecres, 26 de maig del 2010

Uns fan i altres desfan

Avui estreno blog. Jo ja ho tenia pensat de feia temps però pensava "ja ho faré més endavant, que ara no tinc temps...", i així, ho anava ajornant. Però al final m'he dit "no, no, crea'l ara, que si de cas, ja te'l desfarà algú altre". I és que, és ben cert, mentre uns fan, els altres desfan.

Sense anar més lluny, avui en fer una ullada al correu electrònic, m'he assabentat que el nostre fantàstic conseller Maragall (conegut ja com a "Manostijeras" al Polònia) adoptarà noves mesures per a fer front a la crisi, mesures basades en desfer millores que s'havien aconseguit temps enrere. No dic que no hi haguem de fer front, a la crisi, no dic pas això. Però és que sembla que els funcionaris, i molt especialment els del sector de l'educació, ho haguem de pagar tot. I, entre aquests, els que som interins o substituts som els que més ens les carreguem. Vinga retallar, i més retallar encara com si encara no n'hi hagués prou. Que no ho veuen que ja no hi cabem als pantalons de tant estrènyer-nos el cinturó!! 

Moltes persones que aquests darrers anys treballaven com a interines o substitutes pel Departament d'Educació s'han vist literalment excloses de la borsa de treball per la qual treballaven des de fa alguns anys. I si no treballes un curs, el curs següent encara ho tens més pelut per treballar perquè l'ordenació de la borsa es fa en funció del temps treballat. 

A més, molts d'aquests interins potser ja han aprovat les oposicions alguna vegada -com jo, que vaig treure gairebé un 8, coi- però continuem condemnats a la feina intermitent i inestable perquè justament no tenim prou temps treballat acumulat. Senzillament penso, que de la mateixa manera que una bona nota a les oposicions no garanteix la bona tasca del professor, tampoc ho garanteixen cinc, deu o quinze anys d'experiència, perquè n'hi ha que no es mouen del camí traçat el seu primer dia de feina, per més que troni o que estigui emboirat. Vull dir que n'hi ha que són tan o més patates que el primer dia al cap de deu anys.

Fa uns mesos dèiem que no podíem ni fer plans. No parlo de fer petits o grans viatges ni res d'això (que no ho hem fet mai) simplement em refereixo, per exemple, a formar una petita família, petitona només. Tampoc. Ara  ja estem nerviosos perquè se'ns acaba l'atur, i no sabem com haurem d'encarar els mesos, ...anys que venen. Es tracta de sobreviure mentre vas maquinant noves maneres de guanyar-te la vida, i no ens ens sortim de tanta desorientació.

Altres plans, com marxar a altres terres on també podríem haver fet de professors, també s'han esvaït. Si aquí no hi ha feina, allà encara menys. I ens hem quedat lamentant no tenir un tros de terra per fer-hi un hortet amb quatre enciams, quatre cols i quatre tomaqueres, ni que fos.

Vaja, que ara es tracta de pensar, crear, edificar (idees, projectes, no edificis), en definitiva, trencar-nos les banyes per poder construir tot allò que aquesta refotuda crisi ens ha desfet. I mirar endavant que, pas a pas, ja ho diuen, "qui dia passa, any empeny".

4 comentaris:

  1. Hola cirera, m'ha agradat llegir.te ni que sigui per parlar de la dura realitat que ens toca viure a molts o tots. Crec que som molts els que estem pensant en una altra manera de viure, llàstima que vam creure en el sistema i ara estem massa lligats, però jo hi penso, penso en noves feines, en treballar sol lo just i no el que toca ...petons i ànims.Laia

    ResponElimina
  2. Hola Laia, quina il·lusió que m'hagis escrit (i el primer comentari!). De fet, com he escrit, feia temps que volia crear un blog on escriure sobre qualsevol cosa, simplement per expressar-me o desfogar-me una mica. Certament és terapèutic. Molts petons per tu, les nenes i el Roger. I a veure si muntem una trobada per aquí a prop.

    ResponElimina
  3. Hola, Núria! Que per molts anys! No sabia que tinguessis el cuquet de l'escriptura. M'ha agradat llegir-te.

    ResponElimina
  4. Gràcies Pati! Me n'alegro que t'hagi agradat. Sí, de fet, m'agrada escriure, m'agrada molt, però no hi dedico pas el temps que voldria. Espero que amb la creació d'aquest blog, i amb l'ànim de mantenir-lo viu, em deixi anar una mica que sempre va bé.

    ResponElimina