"Molt Honorable President Montilla,
M'he assabentat que ha destinat 20.000.000 d'€ perquè 5000 joves que ni estudien ni treballen puguin rebre una ajuda i un contracte de treball. Jo, que sóc conscient que des del govern només s'impulsen mesures destinades a la millora de la societat, i que fins i tot s'han vist obligats a emetre deute públic per sufragar aquesta despesa, no puc evitar sentir-me un ésser menyspreable per aquesta societat i gens mereixedor de cap ajuda. És per això que m'agradaria demanar-li disculpes.
Sé que durant la meva curta vida he comès molts errors. Lamento no haver abandonat la meva etapa d'educació obligatoria, lamento no haver pertorbat el funcionament de les classes ni haver desautoritzat o maltractat un professor; per no parlar de l'execrable formació en idiomes en horari extraescolar. Li demano perdó per haver-me esforçat a treure bones qualificacions, per voler ser emprenedor i sobretot per haver decidit estudiar a la universitat.
Però aquests, president, no són els meus únics pecats. Des dels 16 anys que he anat treballant durant les meves vacances i caps de setmana. Fent des de recepcionista, a auxiliar administratiu fins a entrenador esportiu. Ho sé, és imperdonable.
També vull aprofitar l'avinentesa per demanar-li disculpes de part dels meus pares. Em fa fins i tot certa vergonya confessar-ho; pero ells dos s'aixequen a les 7 del matí per anar a treballar i ...sí, tenen una hipoteca. Gràcies a Déu, per pal·liar aquest comportament indigne, sé que mai tindré dret a una beca universitària; aixo m'alleuja la consciència.
Té tot el meu suport per acabar d'eradicar valors com l'esforç, el sacrifici i l'excel·lència. Al cap i a la fi, vostè i la seva trajectoria formativa, són un exemple a seguir per mi i per tots els joves que ara subvencionarà. Fixi's amb la quantitat de joves amb dobles llicenciatures que engruixen aquest 40% d'atur juvenil: quins ignorants!!
Jo ja sé que sóc un cas perdut, però mantingui l'esperança perquè a la nova generació que puja no l'haurà d'ajudar tant; s'estalviarà tot el que es deixin de gastar en els baratíssims llibres de text.
Cordialment,
XXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXX
P.D. Prego que disculpi el fet d'haver après a escriure sense faltes d'ortografia".
CARTA DE DISCULPA AL PRESIDENT MONTILLA*
*Aquesta carta no l'he escrita jo, però he considerat oportú publicar-la al bloc.
I això és el que es percep sovint a les aules
Està
clar que el sistema de pensions farà figa, sobretot si confiem en que
aquesta generació que puja ens la pagui. I no ens podem permetre
sustentar nosaltres tota aquesta generació ni-ni que no fot l'ou.
L'arrel del problema no sé exactament on s'ha d'anar a buscar, però el
que sí que sé és que cal buscar una solució. I aquesta no passa només
per facilitar-los encara més les coses (quan molts ja han tingut tot el
que han volgut i més!). I llavors, quan les noietes es queden prenyades
(no serà per falta de mètodes anticonceptius i de facilitats per
abortar) els donem més ajudes pels fills. I au, vinga! Ajuda va, ajuda
ve. I d'aquesta manera no s'espavila ni Déu (com diria en Puigcercós),
sinó que es potencia aquest apalancament perpetu i es crea així un modus vivendi
a base d'ajudes que paguem entre tots. No, no estic en contra de les
ajudes. Però cal anar amb compte amb qui es donen i com es donen. I no
és aquesta la primera solució, ni molt menys la única. Cal pensar tots
plegats en què hem fet (o, més aviat, què hem fet malament) perquè la
cosa degeneri de tal manera. I posar una solució al problema, no un
(costós) pedaç.
