La setmana passada, van emetre el documental "Què mengem?" a TV3, enllaç del qual vaig compartir al Facebook.
La Laia va aportar un comentari sobre aspectes que no s'havien comentat al documental:
Jo anava a respondre al mateix Facebook, però em vaig enrotllar tant, que ho he penjat aquí (al meu bloc d'assaig/opinió). Sense ànim d'ofendre ni de portar la contrària, sinó només el meu punt de vista:
Jo fa molts anys que penso, i dic, que hi hauria d'haver una convergència entre la producció agrària i ramadera convencional, i l'alternativa ecològica (potser és una utopia, i..." (...) para qué sirve la utpía? Para eso sirve, para caminar". Eduardo Galeano). Però els interessos econòmics, que són els que mouen el món, no ho permeten. Per tant, la realitat és que hi ha dos mons paral·lels, i sembla ser que has d'estar en un costat o en l'altre si no vols desencadenar una esquizofrènia. Doncs ho sento, jo no em puc decantar. No sóc consumidora habitual de productes ecològics perquè, ara més que mai, no m'ho puc permetre, igual que la majoria de gent normal, i per altra banda, hi ha qui diu que potser són discutibles des del punt de vista sanitari (bé, jo ho deixo obert...). I, seria viable que tota la producció fos ecològica? Bé, jo tinc molts dubtes en aquest, i molts altres aspectes. Revisant alguns comentaris que els espectadors de l'esmentat documental van deixar escrits a TV3 a la Carta, n'he recollit un que resumeix força bé la posició de molts consumidors de productes ecològics: "De vegades, construint alternatives no cerquem canviar el món però trobem camins per sentir-nos millor". Bé, haig de dir que jo continuo sense consumir productes ecològics habitualment.
Tornant a la producció convencional, també sabem que, una cosa són les normatives, i l'altra el seu estricte compliment, i que realment sigui efectiu (per exemple els períodes de supressió dels medicaments abans del sacrifici, especialment els antibiòtics). El nivell d'antibiòtics a la llet, un cop s'ha complert el període de supressió, és/ha de ser 0, segons la normativa, o hi ha un màxim permès? El que està clar és que, si la llet conté antibiòtics, no pot ser destinada a l'elaboració de iogurts o formatges però, s'acaba consumint en estat líquid? Ídem per la carn. Jo entenc que la població dubti i desconfiï, però és que tampoc hi ha gaire traspàs d'informació entre els avenços/canvis que es van produint per tal que la producció d'aliments per al consum humà sigui cada vegada més segura per la salut humana, sostenible, que respecti uns mínims de benestar dels animals...etc. Sembla ser -com m'han informat recentment- que l'ús d'antibiòtics en pinsos de manera preventiva (com a ús profilàctic) ja està prohibida des del 2006, si bé encara s'administra en primeres edats i també com a ús terapèutic (per tant, el documental queda una mica desfasat pel que fa a aquest punt). M'imagino que si, properament hi ha d'haver nous reglaments que prohibeixin l'ús d'antibiòtics, deu ser perquè: o el nivell acceptable fins ara no és 0, i/o no es compleix la normativa. Ho desconec, perquè no sóc especialista del sector.
El que sí és cert és que la constant ingesta d'antibiòtics a través dels aliments (igual que l'automedicació!) és un problema molt greu, perquè cada vegada hi ha més resistència als antibiòtics per part de molts bacteris que ens infecten. I cada vegada més, està creixent la incidència de patologies que requereixen tractament antibiòtic i que fins fa pocs anys estaven eradicades aquí, o pràcticament (tuberculosi, sífilis...), a part que la resistència als antibiòtics fa que sigui cada com més difícil la curació de patologies bacterianes habituals (sempre i quan el metge prescrigui la necessitat de prendre antibiòtics, està clar -que potser també s'havien receptat en excés, fins ara-).
Totalment d'acord en que ingerim massa proteïna de carn (i d'aquí, la major incidència de patologies com el càncer de colon...segons sembla ser, sobretot si la carn és poc feta, cosa que no passa en societats on la font principal de proteïna és el peix). Jo no tinc intenció de fer-me vegetariana, ni molt menys -els humans som omnívors per definició-, però sí que aconsello (com a docent -fins ara- de la secundària obligatòria i post obligatòria) menjar menys carn, i no tant peix com diuen. L'home del Paleolític només menjava carn quan caçava, i això -de ben segur- que no era cada dia. El peix salvatge no és un recurs il·limitat (al ritme que l'explotem) i, en el cas de les tonyines, emperadors,... que són depredadors, és a dir, estan al capdamunt de la cadena tròfica, acumulen contaminants, com metalls pesats: mercuri (Hg), per exemple. El d'aqüicultura resulta -diuen- que amb l'alimentació que rep no té el perfil d'àcids grassos -w3, w6...- que s'esperaria, per tant, ja no té tant les propietats que se li atribueixen al peix (tot i que això m'imagino que es deu poder modificar amb l'alimentació d'aquests...). Per tant, menys carn, menys peix i complementar amb proteïna vegetal (com diu la Laia): procedent de les llenties, mongetes, soja. La major part de la soja és transgènica, i no sempre ho indica a l'etiqueta -com hauria de ser-, però jo, el principal problema que hi trobo és de caire ètico-econòmic, pel monopoli/oligopoli de les patents, que implica una mena d'"esclavitud" dels agricultors que utilitzen aquestes llavors, i també sembla ser que, en empobrir-se el sòl per fer aquests grans monocultius, s'ha d'abonar, també amb productes que els venen aquestes empreses, tot això seguit del tant discutit efecte mediambiental, i el tan temut efecte per la salut dels consumidors, que no és tal, crec. També són font de proteïna els pèsols, cigrons...,vaja, les lleguminoses. En aquest sentit, el consum de germinats (soja, aufals...) s'ha estès pel seu elevat contingut proteic, com a substitut de la carn i el peix. Alerta perquè no és fàcil nodrir-se correctament a partir d'una dieta només vegetariana (si algú ho pretén). Cal saber complementar molt bé els aliments per tal de no patir carències d'aminoàcids (les unitats bàsiques de les proteïnes). Evidentment, la dieta ha de ser molt variada, i que contingui tots els tipus de nutrients a partir de diversos aliments, al més variats possibles. Com que és impossible saber realment què mengem quan mengem, el millor és menjar poc de molts aliments diferents, i preferentment frescos (ben rentats), manipulats de manera higiènica i segura, i poc transformats, evitant l'abús d'aliments conservats que portin additius. Els additius, malgrat la desinformació que circula -no són tòxics per se -que la toxicitat depèn de la dosi!- però és clar, si gran part de la nostra dieta és a base d'aliments transformats i que contenen additius, es van sumant. Però tot això ja és objecte d'un altre tema.
El veritable problema de la producció de carn és que és, per una banda, molt més costosa que la producció vegetal i, per l'altra, que estem utilitzant aliments que podrien anar directament destinats a l'alimentació humana per a engreixar els animals que després ens menjarem (això ha passat especialment després del boom de les vaques boges -correctament anomenada BSE o Encefalopatia espongiforme bovina-, amb la prohibició de la utilització de pinsos fets amb farines animals). I, mentrestant, al món hi ha milions de persones passant fam i moltes d'elles morint cada dia. També es produeix amb vegetals el controvertit Biodiesel (...). Potser podríem acostumar-nos a menjar altres fonts de proteïna animal, com fan en alguns indrets, com insectes...etc (però aleshores potser sí que em faria vegetariana...).
Bé..., també parla de la contaminació ambiental, el reportatge, que afecta a les aigües i als sòls, i d'aquí va passant al llarg de les cadenes tròfiques (...). Contaminació, aquesta, provocada per les activitats humanes, sobretot a partir de la revolució industrial.
Si la població ho coneix, es pot fer pressió perquè justament canviïn les normatives, i d'aquesta manera, els humans anem sent respectuosos amb el medi ambient, -tant des del punt de vista individual, com col·lectiu- i així serem, amb les nostres activitats, no només més respectuosos amb nosaltres mateixos, sinó més ben dit, amb les generacions que vindran per tal que puguin continuar gaudint d'un món habitable sense esgotar-ne els recursos. Daixò se'n diu sostenibilitat (simplificant molt i molt, i molt).
Està clar que, hi ha una gran quantitat de malalties derivades tant de l'abús d'alguns nutrients...
La Laia va aportar un comentari sobre aspectes que no s'havien comentat al documental:
<<Interessant...tot en la justa mesura...tema carn/llet ho trobo d'una ignorància total de les normatives, com es donen els ab [antibiòtics] en els animals, futur proper on els ab estaran prohibits, però aleshores haurem de poder d'apendre a pendre conciència de menjar lleguminoses i no tant carn, tema clau jo crec...moltes coses a mirar ..però ningú parla de pq entra carn hormonada d'argentina/ USA, pq entra carn que no compleix la normativa de benestar animal que enfonsarà i tancarà un 30% de les granges de "proximitat" ...de l'especulació dels cereals...>>
Jo anava a respondre al mateix Facebook, però em vaig enrotllar tant, que ho he penjat aquí (al meu bloc d'assaig/opinió). Sense ànim d'ofendre ni de portar la contrària, sinó només el meu punt de vista:
Jo fa molts anys que penso, i dic, que hi hauria d'haver una convergència entre la producció agrària i ramadera convencional, i l'alternativa ecològica (potser és una utopia, i..." (...) para qué sirve la utpía? Para eso sirve, para caminar". Eduardo Galeano). Però els interessos econòmics, que són els que mouen el món, no ho permeten. Per tant, la realitat és que hi ha dos mons paral·lels, i sembla ser que has d'estar en un costat o en l'altre si no vols desencadenar una esquizofrènia. Doncs ho sento, jo no em puc decantar. No sóc consumidora habitual de productes ecològics perquè, ara més que mai, no m'ho puc permetre, igual que la majoria de gent normal, i per altra banda, hi ha qui diu que potser són discutibles des del punt de vista sanitari (bé, jo ho deixo obert...). I, seria viable que tota la producció fos ecològica? Bé, jo tinc molts dubtes en aquest, i molts altres aspectes. Revisant alguns comentaris que els espectadors de l'esmentat documental van deixar escrits a TV3 a la Carta, n'he recollit un que resumeix força bé la posició de molts consumidors de productes ecològics: "De vegades, construint alternatives no cerquem canviar el món però trobem camins per sentir-nos millor". Bé, haig de dir que jo continuo sense consumir productes ecològics habitualment.
Tornant a la producció convencional, també sabem que, una cosa són les normatives, i l'altra el seu estricte compliment, i que realment sigui efectiu (per exemple els períodes de supressió dels medicaments abans del sacrifici, especialment els antibiòtics). El nivell d'antibiòtics a la llet, un cop s'ha complert el període de supressió, és/ha de ser 0, segons la normativa, o hi ha un màxim permès? El que està clar és que, si la llet conté antibiòtics, no pot ser destinada a l'elaboració de iogurts o formatges però, s'acaba consumint en estat líquid? Ídem per la carn. Jo entenc que la població dubti i desconfiï, però és que tampoc hi ha gaire traspàs d'informació entre els avenços/canvis que es van produint per tal que la producció d'aliments per al consum humà sigui cada vegada més segura per la salut humana, sostenible, que respecti uns mínims de benestar dels animals...etc. Sembla ser -com m'han informat recentment- que l'ús d'antibiòtics en pinsos de manera preventiva (com a ús profilàctic) ja està prohibida des del 2006, si bé encara s'administra en primeres edats i també com a ús terapèutic (per tant, el documental queda una mica desfasat pel que fa a aquest punt). M'imagino que si, properament hi ha d'haver nous reglaments que prohibeixin l'ús d'antibiòtics, deu ser perquè: o el nivell acceptable fins ara no és 0, i/o no es compleix la normativa. Ho desconec, perquè no sóc especialista del sector.
El que sí és cert és que la constant ingesta d'antibiòtics a través dels aliments (igual que l'automedicació!) és un problema molt greu, perquè cada vegada hi ha més resistència als antibiòtics per part de molts bacteris que ens infecten. I cada vegada més, està creixent la incidència de patologies que requereixen tractament antibiòtic i que fins fa pocs anys estaven eradicades aquí, o pràcticament (tuberculosi, sífilis...), a part que la resistència als antibiòtics fa que sigui cada com més difícil la curació de patologies bacterianes habituals (sempre i quan el metge prescrigui la necessitat de prendre antibiòtics, està clar -que potser també s'havien receptat en excés, fins ara-).
Totalment d'acord en que ingerim massa proteïna de carn (i d'aquí, la major incidència de patologies com el càncer de colon...segons sembla ser, sobretot si la carn és poc feta, cosa que no passa en societats on la font principal de proteïna és el peix). Jo no tinc intenció de fer-me vegetariana, ni molt menys -els humans som omnívors per definició-, però sí que aconsello (com a docent -fins ara- de la secundària obligatòria i post obligatòria) menjar menys carn, i no tant peix com diuen. L'home del Paleolític només menjava carn quan caçava, i això -de ben segur- que no era cada dia. El peix salvatge no és un recurs il·limitat (al ritme que l'explotem) i, en el cas de les tonyines, emperadors,... que són depredadors, és a dir, estan al capdamunt de la cadena tròfica, acumulen contaminants, com metalls pesats: mercuri (Hg), per exemple. El d'aqüicultura resulta -diuen- que amb l'alimentació que rep no té el perfil d'àcids grassos -w3, w6...- que s'esperaria, per tant, ja no té tant les propietats que se li atribueixen al peix (tot i que això m'imagino que es deu poder modificar amb l'alimentació d'aquests...). Per tant, menys carn, menys peix i complementar amb proteïna vegetal (com diu la Laia): procedent de les llenties, mongetes, soja. La major part de la soja és transgènica, i no sempre ho indica a l'etiqueta -com hauria de ser-, però jo, el principal problema que hi trobo és de caire ètico-econòmic, pel monopoli/oligopoli de les patents, que implica una mena d'"esclavitud" dels agricultors que utilitzen aquestes llavors, i també sembla ser que, en empobrir-se el sòl per fer aquests grans monocultius, s'ha d'abonar, també amb productes que els venen aquestes empreses, tot això seguit del tant discutit efecte mediambiental, i el tan temut efecte per la salut dels consumidors, que no és tal, crec. També són font de proteïna els pèsols, cigrons...,vaja, les lleguminoses. En aquest sentit, el consum de germinats (soja, aufals...) s'ha estès pel seu elevat contingut proteic, com a substitut de la carn i el peix. Alerta perquè no és fàcil nodrir-se correctament a partir d'una dieta només vegetariana (si algú ho pretén). Cal saber complementar molt bé els aliments per tal de no patir carències d'aminoàcids (les unitats bàsiques de les proteïnes). Evidentment, la dieta ha de ser molt variada, i que contingui tots els tipus de nutrients a partir de diversos aliments, al més variats possibles. Com que és impossible saber realment què mengem quan mengem, el millor és menjar poc de molts aliments diferents, i preferentment frescos (ben rentats), manipulats de manera higiènica i segura, i poc transformats, evitant l'abús d'aliments conservats que portin additius. Els additius, malgrat la desinformació que circula -no són tòxics per se -que la toxicitat depèn de la dosi!- però és clar, si gran part de la nostra dieta és a base d'aliments transformats i que contenen additius, es van sumant. Però tot això ja és objecte d'un altre tema.
El veritable problema de la producció de carn és que és, per una banda, molt més costosa que la producció vegetal i, per l'altra, que estem utilitzant aliments que podrien anar directament destinats a l'alimentació humana per a engreixar els animals que després ens menjarem (això ha passat especialment després del boom de les vaques boges -correctament anomenada BSE o Encefalopatia espongiforme bovina-, amb la prohibició de la utilització de pinsos fets amb farines animals). I, mentrestant, al món hi ha milions de persones passant fam i moltes d'elles morint cada dia. També es produeix amb vegetals el controvertit Biodiesel (...). Potser podríem acostumar-nos a menjar altres fonts de proteïna animal, com fan en alguns indrets, com insectes...etc (però aleshores potser sí que em faria vegetariana...).
Bé..., també parla de la contaminació ambiental, el reportatge, que afecta a les aigües i als sòls, i d'aquí va passant al llarg de les cadenes tròfiques (...). Contaminació, aquesta, provocada per les activitats humanes, sobretot a partir de la revolució industrial.
Si la població ho coneix, es pot fer pressió perquè justament canviïn les normatives, i d'aquesta manera, els humans anem sent respectuosos amb el medi ambient, -tant des del punt de vista individual, com col·lectiu- i així serem, amb les nostres activitats, no només més respectuosos amb nosaltres mateixos, sinó més ben dit, amb les generacions que vindran per tal que puguin continuar gaudint d'un món habitable sense esgotar-ne els recursos. Daixò se'n diu sostenibilitat (simplificant molt i molt, i molt).
Està clar que, hi ha una gran quantitat de malalties derivades tant de l'abús d'alguns nutrients...
- càncer de colon per consumir excés de proteïna animal -sobretot carn poc cuita-
- sobrepès, obesitat, hipercolesterolèmia...per ingestió de massa greixos - sobretot saturats-
- diabetis per menjar massa sucres -sobretot refinats-
- (... )
- contaminants ambientals que hi van a parar -siguin químics, físics o microbiològics-
- contaminants que resten del procés d'obtenció d'aquests aliments (fitosanitaris, antibiòtics...).
- gasos (com el diòxid de carboni, monòxid de carboni, òxids de nitrogen, òxids de sofre...)
- partícules, etc.
Cal educar la població en tots aquests aspectes: per una banda, saber-se alimentar correctament des del punt de vista dietètic; i, per l'altra, fer-los conscients que la qualitat dels aliments (en tots els seus aspectes: nutritius, i de salubritat) és fonamental per a la nostra salut. I de si, és ètic i/o perjudicial o no la producció d'un determinat producte (transgènics,...), si els sistemes de producció respecten les normatives pel que fa al benestar animal durant la producció, el transport o el sacrifici i, pensant més globalment, de si estem garantint la sostenibilitat del planeta.
A mi, no només em sembla molt bé apostar per una producció, agrícola i ramadera de proximitat, sinó que penso que hauria de ser així. El mateix es pot dir de qualsevol tipus de producció, penso. Però l'anomenada globalització - moguda pels grans interessos econòmics- ens ha anat portant cap aquí. Bé hi va haver la crisi del tèxtil fa uns quants anys (bastants, ja), en què van haver de tancar la majoria d'empreses d'aquí, perquè no van poder competir amb la producció a baix cost, primer provinent de Galícia, i després de la Xina o altres llocs del món, i aleshores encara ningú anomenava la tan maleïda paraula. (les accions d'Inditex deuen ser de les poques que van pujant...) Però vaja, ja sé que no es pot comparar una producció amb l'altra perquè, en el cas dels aliments frescos, hi ha un altre component: el fet que la fruita, per exemple, s'hagi de collir verda i conservar i madurar en cambres, que aleshores no val res oragnolèpticament, afegit a l'encariment del transport, que a més ha de ser frigorífic (amb el risc de trencar la cadena del fred...).
Si la gent no té informació, és perquè no s'informa i/o perquè no se la informa? Molts ciutadans ja volen saber coses però, per una banda, hi ha molta gent que no mira documentals ni llegeix els diaris, i per l'altra, la informació que arriba per aquests mitjans al gran públic és parcial o esbiaixada, perquè passa pel sedàs dels interessos polítics i econòmics que hi ha al darrera, d'acord. La contrapartida és que la informació que circula sovint per altres mitjans de sospitosa reputació, sovint és falsa, o no prou contrastada. Però penso, justament, que reportatges com aquest, el que persegueixen no és que la gent deixi de menjar segons quins aliments i consumeixi només productes ecològics (la immensa majoria no ho podran fer, i també és discutible el seu consum per raons sanitàries), sinó que la gent es sensibilitzi sobre aquests temes. O potser no? Potser el que volen és que acabin plegant tots els que produeixen aquí de manera convencional, i aquí només quedin els quatre ramaders i agricultors que facin una anecdòtica producció ecològica, i la resta vingui tot de fora? A mi em sobrepassa, la veritat. Però potser sí que va per aquí, la cosa (...). De fet, hi ha qui ho veu clar, que va per aquí. Però com ho hem de fer per aturar/lluitar contra aquest poder econòmic?No..., si d'indignats ja ho estem...
En qualsevol cas, si acabem consumint a la llarga productes que ens vindran tots de fora (i aquí no sé a què coi ens dedicarem, però espero que no sigui als casinos i la prostitució), caldria, per una banda, exigir que es compleixin les indicacions de les directives europees sobre benestar animal, compliment de les normatives europees sobre l'ús d'antibiòtics, hormones...Si una carn que ve de lluny és més barata que produïda aquí, bé haurem de sospitar de com s'ha produït, tant pel que acabo de dir, com per si els productors reben una compensació econòmica digne...(d'aquí ve tot el moviment del Comerç Just, originat amb productes com el cacau i el cafè, i que s'ha anat estenent a altres productes, i que cada cop es poden trobar en més canals de distribució).
Però, és clar, com podem explicar tot això a la població i demanar-los que consumeixin productes locals (no cal que siguin ecològics), si hi ha molta gent que no té feina, té fills per mantenir, i ha de pagar hipoteques, i el que ve de fora és molt més barat? Sí, ja ho sé que algú em dirà "és qüestió de prioritats". Resposta fàcil. Però és que hi ha moltíssima gent que la seva prioritat és sobreviure.
Penso que qualsevol persona que conegui bé el sector ramader, i s'hagi indignat en veure aquest documental per la desinformació i sensacionalisme en alguns aspectes (els antibiòtics a la carn o llet, per exemple), hauria d'haver escrit una carta als diaris, no només queixant-se (que això és molt fàcil), sinó explicant, de manera clara i de bona font, que algunes coses que surten al documental no són tal com s'expliquen, i fins i tot, estan obsoletes. La immensa majoria de la població no té criteri per discernir si la informació que li arriba és certa o no (o si és actual, com és el cas). Ni jo mateixa, sent veterinària, com que no treballo en aquest sector, i els estudis -de veterinària- em queden lluny, no n'era conscient (només del punt sensacionalista que solen tenir aquests documentals). En aquest sentit, penso, que aquí es veu la desconnexió que hi ha entre els experts de les universitats, per exemple, i la societat en general. Potser algun professional del sector o professor de la Facultat de Veterinària que conegués bé el sector, hauria d'haver fet el gest d'escriure als mitjans de comunicació per aclarir un tema així.
I, per acabar, posats a mencionar aspectes que no s'anomenen al documental, jo afegiria que al món hi ha una sobre-població tant immensa, que ningú hi posa fre (bé, només a la Xina, i -problema afegit- justament això ha permès desenvolupar una enorme xarxa de comerç infantil). Però crec que les persones, sense que ens hagin de prohibir res, també hem de ser conscients que la població humana no pot continuar creixent al ritme actual (...). Amb la crisi econòmica ja es notarà una mica de davallada (entre la baixada de la natalitat, l'augment de suïcidis -per què no dir-ho-, i les morts per desatenció mèdica -no, no és ironia-). Des del punt de vista dels geògrafs, les catàstrofes naturals i les grans epidèmies (la més recent: la SIDA) ajuden a controlar la població mundial. Sona molt i molt malament, dit així, però si no prenem consciència, els humans, i hi posem seny (com diem els catalans), no és que no hi cabrem al món, sinó que no ens podrem alimentar. Sí, ja ho sé, nosaltres no ho veurem, ni els "nostres" fills, ni els "nostres" néts...però hem de viure, conviure i treballar en el present per construir un món millor -en tots els aspectes- i habitable (no només per als humans, sinó per totes les espècies -les que queden-). Però tot això, ja serà motiu d'una altra entrada al bloc.
A mi, no només em sembla molt bé apostar per una producció, agrícola i ramadera de proximitat, sinó que penso que hauria de ser així. El mateix es pot dir de qualsevol tipus de producció, penso. Però l'anomenada globalització - moguda pels grans interessos econòmics- ens ha anat portant cap aquí. Bé hi va haver la crisi del tèxtil fa uns quants anys (bastants, ja), en què van haver de tancar la majoria d'empreses d'aquí, perquè no van poder competir amb la producció a baix cost, primer provinent de Galícia, i després de la Xina o altres llocs del món, i aleshores encara ningú anomenava la tan maleïda paraula. (les accions d'Inditex deuen ser de les poques que van pujant...) Però vaja, ja sé que no es pot comparar una producció amb l'altra perquè, en el cas dels aliments frescos, hi ha un altre component: el fet que la fruita, per exemple, s'hagi de collir verda i conservar i madurar en cambres, que aleshores no val res oragnolèpticament, afegit a l'encariment del transport, que a més ha de ser frigorífic (amb el risc de trencar la cadena del fred...).
Si la gent no té informació, és perquè no s'informa i/o perquè no se la informa? Molts ciutadans ja volen saber coses però, per una banda, hi ha molta gent que no mira documentals ni llegeix els diaris, i per l'altra, la informació que arriba per aquests mitjans al gran públic és parcial o esbiaixada, perquè passa pel sedàs dels interessos polítics i econòmics que hi ha al darrera, d'acord. La contrapartida és que la informació que circula sovint per altres mitjans de sospitosa reputació, sovint és falsa, o no prou contrastada. Però penso, justament, que reportatges com aquest, el que persegueixen no és que la gent deixi de menjar segons quins aliments i consumeixi només productes ecològics (la immensa majoria no ho podran fer, i també és discutible el seu consum per raons sanitàries), sinó que la gent es sensibilitzi sobre aquests temes. O potser no? Potser el que volen és que acabin plegant tots els que produeixen aquí de manera convencional, i aquí només quedin els quatre ramaders i agricultors que facin una anecdòtica producció ecològica, i la resta vingui tot de fora? A mi em sobrepassa, la veritat. Però potser sí que va per aquí, la cosa (...). De fet, hi ha qui ho veu clar, que va per aquí. Però com ho hem de fer per aturar/lluitar contra aquest poder econòmic?No..., si d'indignats ja ho estem...
En qualsevol cas, si acabem consumint a la llarga productes que ens vindran tots de fora (i aquí no sé a què coi ens dedicarem, però espero que no sigui als casinos i la prostitució), caldria, per una banda, exigir que es compleixin les indicacions de les directives europees sobre benestar animal, compliment de les normatives europees sobre l'ús d'antibiòtics, hormones...Si una carn que ve de lluny és més barata que produïda aquí, bé haurem de sospitar de com s'ha produït, tant pel que acabo de dir, com per si els productors reben una compensació econòmica digne...(d'aquí ve tot el moviment del Comerç Just, originat amb productes com el cacau i el cafè, i que s'ha anat estenent a altres productes, i que cada cop es poden trobar en més canals de distribució).
Però, és clar, com podem explicar tot això a la població i demanar-los que consumeixin productes locals (no cal que siguin ecològics), si hi ha molta gent que no té feina, té fills per mantenir, i ha de pagar hipoteques, i el que ve de fora és molt més barat? Sí, ja ho sé que algú em dirà "és qüestió de prioritats". Resposta fàcil. Però és que hi ha moltíssima gent que la seva prioritat és sobreviure.
Penso que qualsevol persona que conegui bé el sector ramader, i s'hagi indignat en veure aquest documental per la desinformació i sensacionalisme en alguns aspectes (els antibiòtics a la carn o llet, per exemple), hauria d'haver escrit una carta als diaris, no només queixant-se (que això és molt fàcil), sinó explicant, de manera clara i de bona font, que algunes coses que surten al documental no són tal com s'expliquen, i fins i tot, estan obsoletes. La immensa majoria de la població no té criteri per discernir si la informació que li arriba és certa o no (o si és actual, com és el cas). Ni jo mateixa, sent veterinària, com que no treballo en aquest sector, i els estudis -de veterinària- em queden lluny, no n'era conscient (només del punt sensacionalista que solen tenir aquests documentals). En aquest sentit, penso, que aquí es veu la desconnexió que hi ha entre els experts de les universitats, per exemple, i la societat en general. Potser algun professional del sector o professor de la Facultat de Veterinària que conegués bé el sector, hauria d'haver fet el gest d'escriure als mitjans de comunicació per aclarir un tema així.
I, per acabar, posats a mencionar aspectes que no s'anomenen al documental, jo afegiria que al món hi ha una sobre-població tant immensa, que ningú hi posa fre (bé, només a la Xina, i -problema afegit- justament això ha permès desenvolupar una enorme xarxa de comerç infantil). Però crec que les persones, sense que ens hagin de prohibir res, també hem de ser conscients que la població humana no pot continuar creixent al ritme actual (...). Amb la crisi econòmica ja es notarà una mica de davallada (entre la baixada de la natalitat, l'augment de suïcidis -per què no dir-ho-, i les morts per desatenció mèdica -no, no és ironia-). Des del punt de vista dels geògrafs, les catàstrofes naturals i les grans epidèmies (la més recent: la SIDA) ajuden a controlar la població mundial. Sona molt i molt malament, dit així, però si no prenem consciència, els humans, i hi posem seny (com diem els catalans), no és que no hi cabrem al món, sinó que no ens podrem alimentar. Sí, ja ho sé, nosaltres no ho veurem, ni els "nostres" fills, ni els "nostres" néts...però hem de viure, conviure i treballar en el present per construir un món millor -en tots els aspectes- i habitable (no només per als humans, sinó per totes les espècies -les que queden-). Però tot això, ja serà motiu d'una altra entrada al bloc.
